Per que vaig escollir el nom “Visitants nocturns” per el meu programa a Som Radio i l'he mantingut per a la secció ufologia del programa “El cazador de oyentes”

Quan va sorgir la possibilitat de fer un programa radiofònic tractant temes relacionats amb la ufologia, immediatament després dels primers moments de lògica alegria, vaig començar a fer-me algunes preguntes. La primera: Com enfocar el programa. En les ones actualment hi ha una amplia gama de programes dedicats als misteris, tots ells dirigits i conduits per gent amb una dilatada experiència professional en aquest camp, tots ells son o be periodistes i/o escriptors o be investigadors, quan no ho son tot. Per tant si enfocava el programa (ara secció) com si fos un periodista, escriptor o investigador “professional” estaria enganyant als oients i segurament em condemnava a mi mateix al fracas, si no al ridícul. Per tant era obligatori buscar una perspectiva diferent, tot donant-li voltes vaig veure clar que la única possibilitat de sortir-me'n era presentar el programa des de la evident realitat, la d'un aficionat que segueix la actualitat del fenomen i la comparteix a les ones amb d'altres aficionats o curiosos. Per altra banda vaig pensar que podia repassar el “passat” de la ufologia a Catalunya, a l'Estat espanyol i al mon en general, per que es molt evident que hi ha hagut un “buit” una falta de reconeixement i record cap a fets i professionals rellevants del passat. Em refereixo a les onades dels anys setantes i investigadors, periodistes com Antoni Ribera, J.J. Benitez, etc. Per parlar nomes dels mes propers a nosaltres, però sense oblidar a gent d'altres països que van marcar tota una època en la ufologia. Per tant ja tenia el put de vista i els continguts: un aficionat a la ufologia parlant de temes i persones d'avui i d'ahir de la ufologia arreu del mon.

També tenia la preocupació del idioma. No havia cap dubte de que el programa (avui secció) es faria en català, però: tindria acceptació?. La veritat es que després de pensar-hi molt vaig arribar a la conclusió de que allò que en principi podria ser considerat com un problema (limitació de mercat) s'havia de convertir en un avantatge competitiu. Per una banda seriem l'únic programa (avui secció) que tractaria la ufologia com a tema únic i a mes seria l'únic que ho faria en català. I així ho vaig enfocar.

I per acabar estava el tem del nom, no volia un nom “sensacionalista”, ni un nom “fàcil”, ni el que podríem dir com “nom trillat”. Volia un nom que fes pensar, que dones pistes i que al temps fes pensar, així que jo mateix vaig veure'm obligat a pensar, a fer treballar la matèria grisa per trobar un nom que m'agrades, i parlant de coses grises, hi han els anomenats “aliens grisos”, però dit així tal qual no em va semblar un nom adient, primer per massa obvi, després per l'anglicisme “aliens”, si el substituïa per “extraterrestres grisos” encara era mes obvi i tampoc el nom em semblà massa adient. Vaig anar seguint el fil d'aquests aliens i vaig pensar en les abduccions, posar un títol relacionat amb les abduccions exclusivament donava un missatge equivoc respecte del tema del programa (avui secció) que no m'interessava en absolut. Em trobava en això quan vaig caure en el detall que es parlava dels aliens “abductors” com a “Visitants de dormitori”. De seguida vaig descartar aquest nom per les possibles connotacions sexuals que podien venir al cap dels oients, així que vaig estar a punt de buscar per un altre lloc quan vaig recordar que també s'anomenaven “Visitants nocturns”, i vaig tenir la sensació que havia trobat el que buscava, per que a mes el nom del programa (avui secció) tenia altres interpretacions. Com a programa (avui secció) de radio les nostres emissions visitarien als nostres oients (el programa es feia a partir de la mitja nit, la secció a les vuit del vespre) allà on es trobessin: A casa, a la feina, al cotxe... igual com succeeix amb les abduccions. Al mateix temps els oients en connectar-se amb nosaltres serien al temps els nostres “visitants nocturns”. Finalment el nom feia referencia, certament, a un fenomen particular, però no al fenomen en si, si no als causants (presumptament), els extraterrestres que teòricament ens visiten tripulant les seves naus: els OVNIs, i amb això es tancava el cercle.

Sincerament no se si vaig escollir el nom mes encertat o no, però no sembla que a ningú li hagi semblat desencertat, ni tan sols a ningú li ha semblat extrany. El millor de tot es que col·loquialment (els que ho feien amb mi, aquells amb qui ara comparteixo programa i els oients) tots parlem del programa amb la reducció “Visitants”, la qual cosa vol dir que dins de les limitacions del tema, l'idioma i l'abast de Som Radio en el seu moment i de Radio Pomar en aquests moments, el nom ha calat prou.

Per acabar permeteu-me que us posi la part de la descripció que d'abducció en fa la Viquipèdia:

ACCES A VIQUIPÈDIA

“L'abducció (del llatí abdelius), fa referència a qualsevol contacte amb altres formes de vida aliena a la forma humana; no només d'una procedència física sinó que també inclou tot aquell coneixement intel·lectual propi de la grandesa de la imaginació humana.

Els antics es referien a les abduccions com a les experiències extracorporals dels oracles quan tenien, en les seves visions, alguna mena de connexió extrasensorial amb alguna essència hiperurànica. Tal com exemplifica Plató en el seu llibre La República, on cita el coneixement com l'eina de poder tornar al món originari del "d'on provenim?", és a dir, del món de les idees. Per tant, la manera de transmetre aquest coneixement era per mitjà dels "abdelius", és a dir, de la crida d'aquest.

El concepte d'"abdelius" ha evolucionat al llarg dels segles, sobretot arran de les investigacions del metafísic californià Charles J. Greenfield, ja que l'entén no només com una experiència reservada a uns escollits sinó que a través d'un entrenament de la ment podem arribar a contactar amb aquestes essències universals. A més a més el Dr. Greenfield ha elaborat un mètode que satisfà les necessitats d'aquells que tenen la voluntat de poder-hi arribar.

En ufologia es parla d'abducció quan es fa referencia a a presumptes segrestos d'éssers humans per part d'entitats extraterrestres. Les abduccions es podrien dividir en dues “categories”. Per una banda les que es produeixen en qualsevol moment del dia o de la nit, quan l'abduït es troba, fora de la seva llar -en general desplaçant-se d'un lloc a un altre- i després de “perdre” un espai de temps del que no recorda res, a través de regressió hipnòtica o per altres tipus de tractaments psicològics o psiquiàtrics recorden i relaten, de forma total o parcial, haver estat segrestats per extraterrestres i sotmesos a estranyes probes mèdiques o experiments. També relaten haver rebut ordres “hipnòtiques” per tal de no recordar res del incident. L'altre categoria del fenomen es la que es denomina com de “visitants de dormitori” o “visitants nocturns” en que la víctima de la abducció es segrestada en el seu propi dormitori, portada a una nau alienígena i igual que en els casos anteriors sotmesa a proves mediques i experiments. Igual que en els casos de la primera categoria, han estat obligats hipnoticament a no recordar res. Les víctimes acostumen a acabar buscant ajuda per descobrir que els ha passat per tal d'intentar posar fi a malsons reiterats i malestars físics i psíquics.”