En general tenim el convenciment que la historia moderna dels OVNIs, la del segle XX va començar a ser popular, mediatica a a partir del 24 de juny del 1947 quan Kenneth Arnold, un pilot civil Boise (Idaho) va assegurar haver vist 9 objectes inusuals volant en cadena prop de Mount Rainer. Arnold els va afirmar que els objectes volaven erraticament, com una plat llançat al aigua. Així va néixer la primera descripció del que avui coneixem com UFOs o OVNIs: Platerets voladors (en espanyol platillos volantes). Òbviament aquesta descripció no ha ajudat gens a que aquest fenomen sigui estudiat amb la seriositat que seria exigible.
Com us deia, hi ha la falsa creença que aquesta va ser la primera irrupció dels OVNIs en les nostres vides, i que va ser just a partir d'aquell dia que el fenomen s'ha convertit en una mena de “serp d'estiu” que apareix i desapareix de les noticies des d'aquell dia de 1947 fins avui.
El cert es que ja feia anys que havien aparegut als cels del mon uns objectes que podríem anomenar com els “pre-OVNIs”, un fenomen que està just en el llindar de la historia moderna de la ufologia i allò que sabem o intuïm anterior a la segona meitat del segle XX, que es del que tots hem sentit a parlar a traves de diaris, radio i televisió.
L'any 1944, a la localitat francesa de Dijon, en plena Segona Guerra Mundial, a la sala d'oficials de la 415a. Esquadrilla de caces nocturns dels Estats Units, van batejar el fenomen com foo-fighters. Van ser batejats així en una barreja del mot francès feu, es a dir foc (americanitzat com a foo) i del mot angles fighter, usat comunament per anomenar els “avions de caça”. Es a dir, per entendre'ns van batejar el fenomen com a “caces de foc”. Existeixen altres explicacions per el nom de foo-fighter, però en general la que acabo de explicar es la mes acceptada.
Peró què eren els caces de foc?. Durant la Segona Guerra Mundial els pilots dels avions militars, tant del eix com aliats, observaven estranys fenòmens lluminosos que van descriure generalment com a “boles de foc” que es dedicaven a perseguir i acompanyar als avions tan a Europa com al Extrem Orient. Aquestes boles de foc rarament tenien una mida superior als 50 centímetres de diàmetre, semblaven immaterials i semblaven dirigides per algun tipus d'intel·ligència car perseguien els avions i els esquivaven. Inclús quan els avions de guerra feien vertiginosos picats o altres maniobres diferents del “vol normal”, aquestes boles de foc feien el mateix, com guiats per una intel·ligència observadora o investigadora. De fet molts dels informes dels militars feien referencia a perfectes formacions de boles lluminoses prop dels seus avions.
Una de les curiositats generades per les circumstancies històriques d'aquest fenomen es que havent estat vistes per pilots de totes les nacionalitats involucrades en la Segona Guerra Mundial, tots els combatents van arribar a la lògica conclusió de que es tractaven d'algun tipus de tecnologia enemiga, raó per la qual en moltes ocasions descarregaven trets de metralladora en un va intent de tombar algun d'aquests aparells que sempre es van mostrar immunes al foc dels avions.
Peró de tot aquest fenomen la cosa que pot ser devia aterrir mes als pilots, si mes no els que s'hi van trobar, no era el fet de ser perseguits, observats, vigilats per els foo-fighter, si no la seva immaterialitat que els permetia ja fos en solitari o en formació llençar-se frontalment contra avions i formacions d'avions sense que es produís cap mena de col·lisió, però si atacs de pànic de les tripulacions dels avions. Tal era la la immaterialitat d'aquests “caces de foc” que es produïen fets que treien de polleguera als pilots de combats mes experimentats.
Un d'aquests casos es produí quan la Gran Guerra estava arribant a la fi un bombarder de la US Air Force es va trobar de cara amb una d'aquestes “boles de foc” que va travessar silenciosament els fuselatge del avió, va flotar lentament entre la tripulació estupefacta, allunyant-se d'ells uns segons després per fer un “tour” per tot l'interior del aparell per acabar marxant tant silenciosament com havia arribat, travessant aquest cop la cua del bombarder.
Podríem relatar desenes, centenars d'històries d'avions perseguits, vigilats, atemorits o travessats per aquestes petites boles de foc, però tots ells segueixen els mateixos patrons, apareixien quan volien, feien el que volien i no nomes no podien ser tombades si no que no apareixien a les pantalles de radar.
Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, amb la derrota del eix, es va veure que tant japonesos, com italians, alemanys, americans, francesos, anglesos...tots els contendents havien estat víctimes d'aquest fenomen. Va ser llavors quan tots van adonar-se que cap d'ells era el responsable dels foo-fighter, i va ser llavors quan tots es van començar a fer les mateixes preguntes que tots ens venim fent des que Kenneth Arnold va veure aquell grupet d'aparells que va descriure com a platerets voladors: Que son, de qui son, que fan aquí, d'on venen i que volen?.
Des d'aquells dies de guerra poques han estat les ocasions en que s'ha tingut coneixement d'aquests foo-fighters, van anar desapareixent a mida que cada cop apareixien mes i mes els OVNIs o UFOs tal com els coneixem avui en dia. Tot i que cal dir que va haver una època en que si que es van produir incidents en que “coses” molt similars a aquestes boles de foc apareixien a ras de terra, en les carreters, camps i fins i tot al voltant o a dins les cases de persones anònimes que, naturalment, patien l'espant de la seva vida.
Aquells de vosaltres que tingueu curiositat per fer un viatge a través de la historia dels OVNIs fins arribar la gran onada dels anys setantes, us recomano que regireu les llibreries de vel i cerqueu un llibre fantàstic, escrit per un mestre en aquestes qüestions, un pioner que va ensenyar a molts dels que després s'han dedicat al estudi del fenomen OVNI. Busqueu un llibre titulat: El gran enigma de los platillos volantes, escrit per Antoni Ribera. Jo tinc ara a les meves mans una gastadíssima edició d'aquest llibre en format butxaca del any 1974 de la editorial Plaza & Janés. Si teniu forma de trobar alguna versió d'aquest llibre us la recomano molt, per que amb ell podeu fer un completíssim recorregut pel fenomen fet per una persona assenyada i amb una visió científica d'aquest tema, que amb tota seguretat sigui quin sigui el vostre punt de partida respecte dels OVNIs, si mes no, us farà reflexionar sobre que son, qui son, d'on venen i que volen, tal com s'ho va preguntar durant tota la seva vida professional Antoni Ribera, mestre de mestres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada